Manuel Girona Rubio: Una Miliciana en la Columna de Hierro, María “La Jabalina”. PUV
Compon Manuel Girona un emblemàtic estudi sobre el despietat i arbitrari aparell repressiu i judicial dels vencedors, que evidencia amb proves documentals a partir del cas de María Pérez Lacruz, una jove de Port de Sagunt.
María tenia 19 anys quan va començar la guerra, abans contribuïa a l'economia familiar netejant com a empleada domèstica i venent verdures en la plaça del poble. La família era oriünda de la població terolense de Jabaloyas, i per açó el gentilici de “jabalinas” amb el qual se sobrenomenava a les dones. Durant la primera part del llibre, Girona relata i descriu els condicionants econòmics de la modesta família, així com el clima obrer, alegre i reivindicatiu -amb important presència de partits i sindicats- que va respirar María Pérez Lacruz des de la seua infància. No és estrany que s'afiliara a les FIJL (Federación Ibèrica de Juventudes Libertarias), el local de les quals estava al costat del seu domicili, i que, posteriorment, en 1936, se sumara a la Columna de Hierro com a infermera en el front de Terol. En ell va romandre 10 dies abans de ser ferida en Puerto Escandón, on va acabar la seua experiència militar. Després de 4 mesos a l'Hospital Provincial de València recuperant-se de la seua cama ferida, tornaria a Port de Sagunt a treballar en la Siderúrgica del Mediterrani, que s'havia convertit en la principal fàbrica d'armes de la República. Poc després es va desplaçar amb el seu pare a Cieza, on s'havia traslladat part de la producció, perquè Sagunt era contínuament objecte de bombardejos. Amb la derrota de la República torna a Port de Sagunt i allí començarà un inesperat i injust calvari.
Interrogada en dos ocasions, vexada, rapada i passejada per la població el 23 d'abril de 1939, va pagar caríssima la seua condició de dona aliena al model nacional catòlic quan es va negar a ratificar la declaració que havia firmat sota pressió. Ingressarà a la presó de Sagunt i després en la de Santa Clara, embarassada d'una criatura que va donar a llum el 9 de gener de 1940 i que li serà arrabassada en el moment de nàixer.
Al seu procés es va sumar fatalment la declaració –tal vegada obtinguda sota tortura o amb l'esperança d'obtindre beneficis penitenciaris- d'un reclús que va estar en el front de Terol i que l'acusava de crims inimaginables, però sense més prova de valor que la seua pròpia declaració. Els fets que se li atribuïen havien tingut lloc quan ella estava hospitalitzada, tal com prova documentalment Manuel Girona. En el juí, el Tribunal va ignorar tant testimoniatges favorables a la seua persona emesos per persones de dreta, com el certificat emés per l'Hospital Provincial de València i firmat pel cap de Traumatologia. Va ser afusellada a Paterna el 8 d'agost de 1942 al costat de sis homes més. La seua mare va arribar a temps al cementeri per a escoltar la salva de fuselleria que va posar fi a la vida de la seua filla i per a poder enterrar-la en una tomba individual (la fossa 167). Manuel Girona relata que poc temps després va morir la seua germana xicoteta Manolita, i que al sepeli van assistir nombrosíssimes persones de Port de Sagunt com a acte de desgreuge també a María, atés que la dictadura prohibia qualsevol manifestació de dol pels executats.
Este rigorós estudi amb nombroses aportacions documentals sobre María Pérez Lacruz “la Jabalina” -pel que sembla l'última dona afusellada en el franquisme- ha donat peu a la creació de diferents obres artístiques: una peça teatral de la Companyia Hongaresa creada i interpretada per Lola López: María La Jabalina; una novel·la de Rosana Corral Márquez Si me llegas a olvidar; una novel·la gràfica de Cristina Durán i Miguel Ángel Giner María la Jabalina i a una pintura mural de Sucri i Furyo en el Barri Obrer de Port de Sagunt.
Pedro Luis Alonso