José Benavides Díaz, nascut en 1940 en Vall de Santa Ana (Badajoz), de professió treballador del camp, casat i amb quatre fills. Va ser un home d'esquerra, encara que no va tindre cap afiliació política, posava de manifest les seues idees quan l'ocasió ho requeria.

En aquella època on l'analfabetisme era l'habitual, ell escrivia i llegia perfectament. Acostumava a llegir periòdics en públic, davant la ignorància rampant de l'època. Quan entren les tropes colpistes a Valle de Santa Ana, no li va quedar més remei davant el seu assenyalament que fugir cap a la Serra de Monsalud, muntanyes pròximes al poble. Acudia a les nits al poble per a arreplegar queviures i veure a la família. Però el cércol cada vegada se li estrenyia més i no li quede més eixida que fugir. I on buscar millor eixida que l'única zona republicana que encara quedava fora del control dels feixistes: València, i cap a allí es va dirigir, deixant darrere dona i quatre xicotets. De com va arribar no tenim informació. Una vegada allí i desconeixent els pensaments que van passar pel seu cap, el cas és que es va entregar, en la creença que el seu lliurament alleujaria  la seua situació, (això ho donem per descomptat). Va estar pres en la presó Model de València, on va arribar a gaudir d'alguns permisos. Per les cartes que escrivia a la família, estava esperançat en què ho posaren en llibertat, davant la falta de càrrecs cap a la seua persona. Però, per a la seua mala sort, va arribar una informació al poble que estava pres en la presó de València. A partir d’ací  tot s'ensorra. Un cosí germà seu i el capellà del poble, antagonistes polítics, contacten amb la presó Model i informen falsament en contra seua i tot es precipita d'una manera tràgica. Transcorregut un temps, el consell de guerra umaríssim estava servit. Ho van condemnar per rebel·lió i va ser afusellat a Paterna el 27/7/1940 als 40 anys d'edat.

El seu nét, José Leal Benavides